Manifest dels esquetxinadors:

1.    Dibuixem " in situ " , a cobert o a l'aire lliure , capturant  

   directament el que observem.

2.    Els nostres dibuixos expliquen la història del nostre entorn , dels 

   llocs on vivim i on viatgem .

    3. Al dibuixar, documentem un lloc i un moment determinat

    4. Som fidels a les escenes que vam presenciar .

5. Celebrem la diversitat d'estils de dibuix i utilitzem qualsevol   

   tipus d'eines i suport .

    6. Ens ajudem mútuament i dibuixem en grup .

    7. Compartim els nostres dibuixos a internet.

    8. Mostrem el món , dibuix a dibuix .

Aquest és el manifest que corre arreu i que reconeixem com comú la gent que dibuixem (esquetxinem al carrer).

Podriem afegir-hi moltes coses, però em sembla que això és prou genèric per encabir a tothom.

Després d' aquest temps de parèntesi al bloc, m' agradaria anar penjant coses d' aquest temps d' oblid.

El primer que faré és pujar un dibuix dels mercats d' Horta. El dibuix està fet, i per això em serveix el manifest, 

com a recull d' un moment i un instant concret, cerca recollir una realitat tant efímera com el de' una fotografia,

llàstima no poder capturar l' olor. 

L' altre correspon al Mercat de Santa Caterina. Tan l'un com l'altre volen captar un ambient,

una atmosfera viscuda ,un esclat de colors, olors i sensacions que els mercats, potser perquè ,sempre


impliquen un

viatge emocional al passat, sempre ens evoca.

Què en penseu de tot plegat?

En vindran més, ho prometo. 

Dissabte passat varem sortir de nou amb els amics de la Nau a dibuixar el Barri. El dia no ens va acompanyar gaire, però si la determinació i la força dels esquetxinadors presents. Les mimoses de Font d' en Fargues van ser una excusa perfecta per jugar amb el color i el volum d' aquest arbres de presència majestuosa que contrasta (cromàticament sens dubte )amb les arquitectures residencials d' aquests carrers. Dibuixar una mimosa és un dels exercicis més difícils que pot existir. M'explico: es tracta d' un volum d' un esclat de color, on el tot és espatarrant, però on el detall és absolutament encisador. Aquesta dualitat del tot i la part, on, per explicar el tot necessitem tacar i per explicar el detall (l' estructura de la fulla, el detall de la flor,..), esmolar el llàpis, fa que les dues lectures d' una mateixa realitat esdevinguin un repte però alhora un goig de recerca i un ventall de recursos que fan de tot plegat un exercici absolutament recomanable.
... , i a més la sort d'assaborir el barri  gaudint en bona companyia, que també.
El fred i les ganes ens van portar a rematar el matí al Quimet a la Plaça Eivissa, els nostres dits reclamaven a crits ,la presència d' una escalfor més enllà del llapis. Va ser l' excusa perfecte per tramar complicitats al voltant de la taula,assaborint un tallat i dibuixar-i-dibuixar-nos, com aquell Miquel Àngel que fa cinc-cents anys, buscava per tavernes aquells rostres que magistralment , va deixar immortalitzats a la volta de la capella Sixtina.http://buonarroti-miguelangel.blogspot.com.es/2010_01_01_archive.html

Amics els que vareu ser , gràcies per compartir aquests moments. Els que no, hi en tingueu ganes, el proper 21 de març ens hi tornem a posar.

Aquí va la última, personalment és el que m' agrada més, sempre m'

agrada obrir l' objectiu (he, he,,..)

Aquí van un parell més.

Be, és veritat, aquest darrer és a llàpis (passat un xic pel photoshop), però és que a mi el llapis sempre em tira molt.
Encara en tinc un cinquè, però haurà d'esser en un altra entrada.
Si au

Com costa això de moure i remoure un blog.
No sóc gens disciplinat amb això, ho he d' admetre. Però aquí estic de nou per reinvidicar lal força i la suggestió de l' art de dibuixar.

D' entrada dir que en tot aquest temps no he deixat de dibuixar, amb els amics de la Nau, en solitari i el passat diumenge ho varem fer amb la proposta de Drawing @ location de "zahorideideas" que ens van convidar a descobrir els racons de la Pedrera a Barcelona.
Quin goig de terrat. Amb 80 esquetxinadors vinguts d' arreu varem esboçar cada racó de l' edifici, be, 80 que dibuixaven i 800 que hi tiraven fotos. Japonesos, rusos, francesos, alemanys, americans (d' arreu d' america, vull dir,..). Ah i la companyia, ben galdosa, d' un fred i un vent d' hivern de veres.
Be la companyia grata de veritat, era de dos amics "nàutics", en Jordi i en Magí, que també es van deixar atrapar per l' oportunitat de de gaudí amb Gaudí.

Aquí penjo algun dels dibuixos d' aquell matí, com veureu la tècnica emprada és tinta, amb punta fina i retolador - pinzell.
D' entrada les formes complexes i rotundes de l' obra d' en Gaudí et deixant un xic perplex, però després , al (re)dibuixar-les, podríem dir que s' assoleix una certa familiaritat amb les seves geometries.
Be, no puc penjar més dibuixos (pesen una mica), hauré de fer una nova entrada.
Fins ara.