Tornem a sketxinar el Barri, aquest dissabte 2 de març sortim a dibuixar allò que veiem, que ens neguiteja o simplement que es mou. Perquè volem i ens ho demana el cos. Perquè si, perquè dibuixar es deixar-se anar i deixar anar tot allò entre el cos l' ànima i el paper. Es abocar el subconscient sobre el quadern , transformant la realitat en imaginari , doncs queda clar que l' art és transformar , anar més enllà de la forma per trobar respostes a preguntes per formular.

Som-hi

Iniciem l' Esbós Urbà al Barri

Iniciem els tallers d’ Esbós Urbà al Barri. 

Animeu-vos a participar de la festa.

Dibuixar és una bona teràpia enfront d' aquests temps de crisi i retallada.


Et quedaràs a casa?

Surt i dibuixa !!!

Dibuixar al carrer és la millor recurs per omplir la ciutat d’ observadors. Gent que amb la única arma d’ un quadern i el retolador identifiquen objectius, cerquen moviments intercepten mirades, troben racons. Això, s’ ha fet sempre. Sortir  i dibuixar. Des de que l’art és art i l’ ésser humà s’ ha interessat per ell. Ara sembla més beneit fer-ho, (si em s’ em permet l’ expressió),  amb aquest món dels mòbils i internet, on hom pot fer una foto i en qüestió de segons penjar-la a les xarxes. Sembla més immediat ( i segur que ho és), però , a banda de rapidesa que hem guanyat pel camí?. O dit d’ altra manera, què en perdem?. 

D’ entrada el plaer d’ observar el nostre entorn i seleccionar allò que ens sacseja: el dibuix ja té incorporat el retoc digital, jo amb els meus dits i el meu enteniment selecciono allò que vull retenir i dibuixaré. Allò essencial. La foto tot ho veu perquè no observa res i ho mira tot alhora. Res ho veus igual quan ho has dibuixat.

Qui pot dir que és més veritat o mentida?. Cal parlar en aquest termes? Quan apareix la fotografia a finals del segle XIX, els pintors exploren altres tècniques de representació deixant de banda un realisme que els fotògraf ja assolien. Llavors el artistes exploraren la representació més enllà del que veien .

Avui en dia, penso que hem de poder cercar en el dibuix l’ ànima que en tots aquest temps s’ ha perdut en la banalitat del segle de la imatge (el nostre, el XXI). Perquè és en el procés de revelat - que experimentem al dibuixar, que és construeix des de els nostres sentits, la nostra tècnica, la nostra tria en definitiva- ,  on el resultat sempre enriqueix l’ esperit, construeix camins i retroba emocions.

Us convido a explorar l'esbós urbà o "sketching" al següent enllaç :
                                       http://www.barcelonadibuixa.com/webapp/

Surt i dibuixa, hi ha res més senzill?

El dibuix ens farà viure

Dibuixar és mirar la vida amb ulls de llapis. Sovint pensem que el dibuix és limita a una etapa de la nostra infantesa, o una assignatura més o menys reeixida del nostre expedient acadèmic, a una plana d' un llibre que fa molt temps ja vam tancar. Sincerament crec que no. 

No ens mereixem deixar caure en l' oblit una eina tan extraordinària com el dibuix. 

Hi ha res més immediat que deixar-se seduir per estris tan poc sospitós com un petit quadern i un llapis esmolat que ens permetran  embarcar-nos en qualsevol vida, qualsevol viatge, qualsevol època ó història?. 

 Dibuixant  pots pujar a una màquina del temps, pots tenir  a les mans l' objectiu d'una càmara de l' agencia Magnum, pots travessar deserts, creuar oceans, sobrevolar ciutats, lliurar batalles,.... 
Perque dibuixar és, primer de tot imaginar. 

També podem fer servir el dibuix com quelcom que ens ajudi  a entendre allò que ens envolta. Arribat aquest punt, hom podria concloure que la imaginació no és necessària en dibuix al natural, però penso que sempre cal bastir aquelles històries que tenim al davant d' un fil conductor des d' on pensem que es generen, fins un final previsible o si més no, amb suficient esperança d' arribar a bon port. Aquesta història que demanda el dibuix, la construirem també des de l'imaginari, imaginant, creant un món fictici (que no artificiós) que donarà sentit al que estem fem, perquè finalment, tot i la modèstia dels elements , el llapis i el quadern - com l’ artista-, també necessitaran creure en allò en que s' emmirallen.

 Animeu-vos a dibuixar sempre que pogueu, sempre que volgueu. 

El dibuix ens farà viure !

Vull compartir amb vosaltres un lloc on he assolit aquesta vitalitat i que recomano a tothom que es trobi en aquesta cerca.
 http://www.lanautaller.net/