Translate

divendres, 25 de gener del 2013

Surt i dibuixa !!!



Dibuixar al carrer és la millor recurs per omplir la ciutat d’ observadors. Gent que amb la única arma d’ un quadern i el retolador identifiquen objectius, cerquen moviments intercepten mirades, troben racons. Això, s’ ha fet sempre. Sortir  i dibuixar. Des de que l’art és art i l’ ésser humà s’ ha interessat per ell. Ara sembla més beneit fer-ho, (si em s’ em permet l’ expressió),  amb aquest món dels mòbils i internet, on hom pot fer una foto i en qüestió de segons penjar-la a les xarxes. Sembla més immediat ( i segur que ho és), però , a banda de rapidesa que hem guanyat pel camí?. O dit d’ altra manera, què en perdem?. 

D’ entrada el plaer d’ observar el nostre entorn i seleccionar allò que ens sacseja: el dibuix ja té incorporat el retoc digital, jo amb els meus dits i el meu enteniment selecciono allò que vull retenir i dibuixaré. Allò essencial. La foto tot ho veu perquè no observa res i ho mira tot alhora. Res ho veus igual quan ho has dibuixat.


Qui pot dir que és més veritat o mentida?. Cal parlar en aquest termes? Quan apareix la fotografia a finals del segle XIX, els pintors exploren altres tècniques de representació deixant de banda un realisme que els fotògraf ja assolien. Llavors el artistes exploraren la representació més enllà del que veien .

Avui en dia, penso que hem de poder cercar en el dibuix l’ ànima que en tots aquest temps s’ ha perdut en la banalitat del segle de la imatge (el nostre, el XXI). Perquè és en el procés de revelat - que experimentem al dibuixar, que és construeix des de els nostres sentits, la nostra tècnica, la nostra tria en definitiva- ,  on el resultat sempre enriqueix l’ esperit, construeix camins i retroba emocions.


Us convido a explorar l'esbós urbà o "sketching" al següent enllaç :
                                       http://www.barcelonadibuixa.com/webapp/



Surt i dibuixa, hi ha res més senzill?

2 comentaris:

  1. Amic Jaume,
    escrius igual que dibuixes: abocant informació amb la mateixa rapidesa que fas còrrer el llàpis pel quadern.
    No m'havia parat a pensar mai que l'art modern podria ser que aparegués com a reacció al neixament de la fotografia, la crònica de la realitat ja estava coberta per aquesta disciplina.
    Per mi dibuixar (i escriure també) és com meditar, abandonar per un temps les cabòries qüotidianes per submergir-me en l'analisi de com transmetre allò que vull.
    M'alegra veure't en un nou camí perqué els nous horitzons sempre aporten riquesa.
    Salut!,
    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies companys. He tingut tots aquest anys, el privilegi de saber-te en aquest mateix camí, és per això que penso que, en la manera que puguis i vulguis pots formar part d' aquest viatge.
      Una abraçada.

      Elimina