Dibuixar és mirar la vida amb ulls de llapis. Sovint pensem
que el dibuix és limita a una etapa de la nostra infantesa, o una assignatura
més o menys reeixida del nostre expedient acadèmic, a una plana d' un llibre
que fa molt temps ja vam tancar. Sincerament crec que no.
No ens mereixem
deixar caure en l' oblit una eina tan extraordinària com el dibuix.
Hi ha res més immediat que deixar-se seduir per estris tan poc sospitós
com un petit quadern i un llapis esmolat que ens permetran embarcar-nos en
qualsevol vida, qualsevol viatge, qualsevol època ó història?.
Dibuixant pots pujar a una màquina del temps, pots tenir a les mans
l' objectiu d'una càmara de l' agencia Magnum, pots travessar deserts, creuar
oceans, sobrevolar ciutats, lliurar batalles,....
Perque dibuixar és, primer de tot imaginar.
També
podem fer servir el dibuix com quelcom que ens ajudi a entendre allò que
ens envolta. Arribat aquest punt, hom podria concloure que la imaginació no és
necessària en dibuix al natural, però penso que sempre cal bastir aquelles històries
que tenim al davant d' un fil conductor des d' on pensem que es generen, fins
un final previsible o si més no, amb suficient esperança d' arribar a bon port.
Aquesta història que demanda el dibuix, la construirem també des de l'imaginari,
imaginant, creant un món fictici (que no artificiós) que donarà sentit al que
estem fem, perquè finalment, tot i la modèstia dels elements , el llapis i el
quadern - com l’ artista-, també necessitaran creure en allò en que s' emmirallen.
Animeu-vos a dibuixar sempre que pogueu, sempre que volgueu.
El dibuix ens farà viure !
Vull compartir amb vosaltres un lloc on he assolit aquesta vitalitat i que recomano a tothom que es trobi en aquesta cerca.
http://www.lanautaller.net/

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada