Dissabte passat varem sortir de nou amb els amics de la Nau a dibuixar el Barri. El dia no ens va acompanyar gaire, però si la determinació i la força dels esquetxinadors presents. Les mimoses de Font d' en Fargues van ser una excusa perfecta per jugar amb el color i el volum d' aquest arbres de presència majestuosa que contrasta (cromàticament sens dubte )amb les arquitectures residencials d' aquests carrers. Dibuixar una mimosa és un dels exercicis més difícils que pot existir. M'explico: es tracta d' un volum d' un esclat de color, on el tot és espatarrant, però on el detall és absolutament encisador. Aquesta dualitat del tot i la part, on, per explicar el tot necessitem tacar i per explicar el detall (l' estructura de la fulla, el detall de la flor,..), esmolar el llàpis, fa que les dues lectures d' una mateixa realitat esdevinguin un repte però alhora un goig de recerca i un ventall de recursos que fan de tot plegat un exercici absolutament recomanable.
... , i a més la sort d'assaborir el barri  gaudint en bona companyia, que també.
El fred i les ganes ens van portar a rematar el matí al Quimet a la Plaça Eivissa, els nostres dits reclamaven a crits ,la presència d' una escalfor més enllà del llapis. Va ser l' excusa perfecte per tramar complicitats al voltant de la taula,assaborint un tallat i dibuixar-i-dibuixar-nos, com aquell Miquel Àngel que fa cinc-cents anys, buscava per tavernes aquells rostres que magistralment , va deixar immortalitzats a la volta de la capella Sixtina.http://buonarroti-miguelangel.blogspot.com.es/2010_01_01_archive.html

Amics els que vareu ser , gràcies per compartir aquests moments. Els que no, hi en tingueu ganes, el proper 21 de març ens hi tornem a posar.